Obra de Chesterton

El món literari i intel·lectual

El món literari i intel·lectual de Chesterton s’explica per l’herència victoriana dels grans escriptors i novel·listes que va admirar i que el van marcar, com Charles Dickens, Robert Browning, o R. L. Stevenson, i de temps anteriors, com Walter Scott o William Blake. Comparteix l’esperit radical d’alguns victorians —de Dickens, Ruskin o Carlyle— de reacció contra els excessos de la segona revolució industrial, però també del publicista del segle XVIII William Cobbett, el qual amb la seva campanya a favor dels petits propietaris rurals constituirà una de les bases del distributisme d’orientació agrària. Dickens fou sens dubte l’autor de referència i amb qui s’identificava per la seva condició de novel·lista popular que aconseguia el contacte immediat amb el lector i pels seus ideals de justícia social plasmats en les seves novel·les. Defensà la novel·la popular, que practicà amb la seva literatura detectivesca, i exercí la crítica literària i social des d’una posició antiintel·lectual, fins a cert punt radical i romàntica. Més proper al segle XIX que al XX, l’obra de Chesterton s’impregna d’una atmosfera decadentista i medievalitzant característica del tombant de segle.

El periodisme

Polemista brillant, va donar sortida a aquesta faceta del seu caràcter en el terreny espiritual, polític, literari i especialment periodístic. Va col·laborar durant molts anys al diari liberal Daily News, i a l’Illustrated London News amb una columna setmanal des del 1906.El vessant periodístic de Chesterton s’ha de considerar en continuïtat amb l’assagístic. Director del setmanari G. K’s Weekly (1925-2936), que va fundar i dirigir ell mateix, amb els seus articles es va enfrontar als poders anglesos dominants. Tant des del terreny periodístic com literari no va evitar la confrontació amb altres autors anglesos contemporanis, especialment H. G. Wells i G. B. Shaw, amb els quals va entaular notables polèmiques en qüestions d’ordre moral, social o literari. Gràcies al seu extraordinari talent amb la ploma, i l’atmosfera de llibertat dialèctica que va alimentar, es va convertir en un dels autors anglesos més coneguts fora del Regne Unit. A Catalunya va ser enormement admirat i va establir relacions d’amistat en els cercles periodístics i literaris, que van propiciar entre els anys vint i trenta del segle passat la traducció al català de part de la seva obra.

 Chesterton, un home de la seva època

Se l’ha definit com un periodista compromès perquè entra de ple en el debat de les idees, que va fer extensiu a tota l’obra literària. Chesterton no estalvià polèmiques ni controvèrsies amb els autors i periodistes del seu temps, de H. G. Wells o Bernard Shaw fins al parlamentari Charles Masterman o al director del setmanari socialista The Clarion, Robert Blatchford, i en els darrers anys de la seva vida va fer sentir la seva veu també a la ràdio. La seva opinió anticonformista i radical trencava llances en temes tan importants a la Gran Bretanya de principis de segle com ara l’imperialisme o l’eugenèsia. En termes actuals, es podria considerar Chesterton com un influencer dels anys que van de la dècada de 1910 a la primera meitat dels 30, perquè va situar l’home corrent al centre de totes les batalles socials i polítiques lliurades en plena crisi econòmica i de valors, i en plena crisi de les democràcies parlamentàries. Davant del fracàs del gran capitalisme, la por al bolxevisme, i enmig de l’auge dels totalitarismes, optà per una tercera via, per donar forma a un ideari social demòcrata basat en autors anglesos del segle XVIII, XIX i principis del XX i  en el pensament social de l’església catòlica a partir de Lleó XIII.

L’obra creativa de Chesterton

Manuscrit de The Fairy Tale of Father Brown

Hi ha un cert consens a considerar que Chesterton va escriure el bo i millor de la seva obra creativa abans de 1910. Els millors assaigs de contingut social (Heretics, 1905; What’s Wrng With the World, 1910), una autobiografia espiritual i un gran assaig de pensament cristià, com és Orthodoxy (1908), i també, del mateix any, el que es considera com el millor recull de relats detectivescos, The Innocence of Father Brown. En crítica literària destaquen els escrits sobre Charles Dickens. Una gran part de la seva obra queda enterrada en els milers d’articles que va publicar en diaris i revistes, i que actualment estan sortint a la llum editats en reculls. És autor d’una autobiografia pòstuma (1936), reeditada i traduïda a moltes llengües, que es pot llegir com una introducció a la seva vida, a la seva obra i al seu pensament. La força literària dels seus escrits, periodístics, assagístics o de ficció, fan de Chesterton de un dels autors del cànon de la literatura universal.

Chesterton ens parla de la seva obra

A l’Autobiography, pòstuma, Chesterton s’explica i explica l’obra en clau de trajecte vital. S’hi desplega memòria d’infantesa, amb escenaris familiars i l’ascendència literària del pare, els carrers i barris que formen part del seu paisatge, o la relació amb amics i contrincants, a més d’un munt de temes que recorren les polèmiques duradores en què va participar i que troben ressò en moltes altres obres. Però és sobretot la batalla contra el pessimisme i l’escepticisme dominant a l’època de formació allò que l’estimula a escriure i a deixar constància d’un temps. Chesterton tendeix  explicar-se, a l’autobiografia i en tota l’obra —sigui aquesta periodística, assagística, biogràfica o de ficció—, la qual s’ha d’entendre com una unitat que no es pot desvincular d’un univers literari que influeix de ple en una cosmovisió  romàntica i idealista, sòlidament arrelada en el cristianisme.

Chesterton ens parla de literatura

Chesterton va ser el primer gran defensor de Charles Dickens (de qui va prologar les obres a l’Everyman’s Library), el novel·lista victorià amb qui millor s’identificà per la seva visió de l’home corrent i per la seva pràctica de la novel·la sentimental que arriba a tothom. Chesterton va defensar sempre un model de literatura popular, exemplificada primer per Dickens, però també pels autors de novel·la detectivesca —la que va cultivar ell mateix amb èxit amb els relats del Pare Brown—, o d’aventures (de Walter Scott a R. L. Stevenson, dos autors especialment admirats). Reticent envers la novel·la de caràcter realista o naturalista (com per exemple la de Zola), es va decantar cap a una literatura de base romàntica i idealista, i a la defensa de les llegendes i dels contes de fades que li van obrir des de la infantesa un món de transcendència, com també ho van fer les obres de Shakespeare o altres grans autors de la literatura universal representades amb el teatre de joguet.