L’home que fou Chesterton

G. K. Chesterton

G. K. Chesterton


Chesterton va viure en l’àmbit familiar una infància alegre i plena d’imaginació, fantasia i meravella gràcies als contes de fades que li representava el seu pare Edward al teatre de joguina. Quan estudiava a St. Paul’s School era un adolescent reservat, miop, maldestre en l’activitat física, amic dels seus amics, i com a estudiant no destacava especialment, però caminant cap a l’escola recitava de memòria fragments d’obres clàssiques de la literatura anglesa que havia llegit a la biblioteca del seu pare. En el període universitari a la Slade School of Fine Art ja era un jove alt i esvelt que tenia dubtes a l’hora d’escollir entre les seves aptituds literàries i artístiques. Dedicat a la literatura i al periodisme, i acostumat a l’estil de vida al voltant de Fleet Street entre tavernes, converses, pubs, redaccions de diaris, discussions i restaurants, es va convertir en una figura popular i entranyable, en part també per les seves distraccions i la seva aparença física. Feia 1,93 m d’altura i pesava 134 quilos. De gran capacitat d’abstracció i de treball, desplegava una extraordinària activitat en actes, conferències i debats tant arreu d’Anglaterra com durant els seus viatges a l’estranger. Amb un notable sentit de l’humor, observació penetrant i agudesa mental, era un excel·lent conversador i un gran polemista. Defensor de l’home comú, de la família i de la tradició, s’oposà a la visió del món modern dels seus contemporanis G. B. Shaw i H. G Wells. Va ser un actiu reformador social, denunciant l’escàndol Marconi, la venda de títols nobiliaris i el finançament il·legal dels partits. Amb el seu germà Cecil es va oposar a algunes lleis, com ara la d’educació i la del control de natalitat i l’eugenèsia. Autor de moltes anècdotes, la seva generositat va fer que el director de l’hotel de Varsòvia, en la seva estada a Polònia, li demanés de sortir per la porta del darrera perquè tots els pidolaires de la ciutat l’esperaven a l’entrada principal. La seva aportació econòmica va fer possible la construcció de St. Teresa’s Catholic Church, a Beaconsfield.