Temàtiques
Família
Chesterton aporta una visió sapiencial de la familia. De la valoració tan gran que en tenia sorgeix la defensa contra les teories i pràctiques que la perjudicaven. Així, va lluitar contra les tesis eugenèsiques que s’anaven imposant a l’Anglaterra de principis del segle XX, tot denunciant la ingerència del govern en afers privats. Chesterton fins i tot arriba a proclamar: “si volem conservar la familia, hem de revolucionar la nació” (Allò que no està bé del món). I demana conservar la llibertat intrínseca de la familia: “la familia és la pedra de toc de la llibertat; perquè la familia és l’única cosa que l’home lliure fa per a si mateix i per si mateix” (The New Witness, 1919)
L’home corrent
A la seva època eren corrents unes filosofies de l’aristocràcia que menyspreaven sovint el sentit comú de la gent del carrer, la visió de l’home corrent. Chesterton va haver de combatre aquestes filosofies, per exemple les que defensaven H. G. Wells, G. B. Shaw i Nietzsche. Contràriament, Chesterton proposava “estima[r] i respecta[r] profundament l’home corrent i les coses corrents” (Sant Francesc d’Assís), i també ajudar que “els homes corrents ho fossin amb una alegría extraordinària” (Sant Francesc d’Assís). Això no vol dir que haguessin de tornar-se vulgars, sinó més aviat que visquessin amb ànima senzilla la crida a la plenitud.
Democràcia
La democràcia en Chesterton es basa en l’autèntic reconeixement de tota persona, que tothom té la paraula. Chesterton arriba a parlar de reverència a l’home corrent partint de la consideració que tota persona és sagrada. A més, aquesta percepció s’acompanya d’una mena d’emoció democràtica que consisteix a sentir que qualsevol podria pertànyer a una “nació de reis” (Herètics). Ja que “la vertadera democràcia consisteix a declarar que tota cadira és un tro” (On Running after One’s Hat and Other Whimsies).
Distributisme
El projecte intel·lectual de Gilbert Keith Chesterton en l’àmbit de l’economia s’emmarca en el context polític, econòmic i social de l’Europa de la segona revolució industrial. És un context condicionat per l‘auge del moviment obrer (i per l’expansió de l’ideari socialista i anarquista) com a resposta a les pèssimes condicions de vida i de treball de les ciutats industrials europees. A partir de l’encíclica Rerum Novarum (en què el Papa Lleó XIII fixa la posició oficial de l’Església Catòlica en relació amb la “qüestió obrera”), Chesterton i Hilaire Belloc proposen el Distributisme com un sistema econòmic alternatiu tant al capitalisme com al socialisme. Atenent a la formulació pròpia de Rerum Novarum, en què es condemna el socialisme i es reconeix la propietat privada a la vegada que es compel·leix als catòlics (i als governants) a vetllar pel bé comú i la protecció de la dignitat de la persona, el Distributisme aposta fonamentalment perquè la propietat dels mitjans de producció estigui en la mesura del possible distribuïda entre el màxim de persones o, com diu Chesterton, “massa capitalisme no vol dir massa capitalistes sinó massa pocs capitalistes”.
Tradició vs modernitat
Chesterton creu profundament en la tradició. Però d’una manera molt particular. Sobre aquesta qüestió afirma Ian Boyd que Chesterton, encara que fos obertament defensor de la tradició i crític amb la modernitat, això no obstant, “hauria trobat una manera d’interpretar la vida moderna sota una llum positiva com una revelació en marxa de veritats religioses” (Chesterton & Orthodoxy). Justament, el concepte de “tradició” en Chesterton no era l’adoració del passat, sinó la transmissió del que està més arrelat a la vida. I la seva antimodernitat, tal com ho expressa Salvador Anuñano, critica el solipsisme idealista i materialista del projecte il·lustrat, i s’orienta cap a una cerca de la transcendència tal com mostrava la filosofia medieval, especialment la de Sant Tomàs. Amt tot, la seva idea no tornar enrere en el temps, sinó renovar una i altra vegada en la seva “modernitat”, com ho expressa metafòricament Chesterton, el fanal de gas perquè continuï il·luminant convenientment.