Chesterton a Catalunya

Gilbert i Frances van fer dues estades a Catalunya. La primera el maig de 1926 i la de 1935 també a la primavera.

Període anterior a l’estada de 1926

Chesterton va començar a ser conegut a Catalunya durant els anys de la Primera Guerra Mundial, com a periodista actiu i polèmic en la campanya aliadòfila, amb la columna setmanal de l’Illustrated London News, i poc després per la seva visió sobre la qüestió irlandesa. Al setmanari Iberia publicat a Barcelona, Antoni Rovira i Virgili es feia ressò del seu compromís aliadòfil, i el poeta Josep M. López-Picó, a La Revista, publicava articles de Chesterton sobre la campanya anti-germànica i sobre Irlanda, i li va dedicar un capítol a l’opuscle sobre Escriptors estrangers contemporanis (1918). Des de la branca catalana del PEN Club es va fer un primer intent de convidar l’escriptor a la primavera de 1924.

Estada de 1926

J. M. Junoy i G. K. Chesterton (E. C. Ricart)

La primera estada de l’escriptor a Catalunya es produí durant el mes de maig i principis de juny de 1926, convidat per la branca catalana del PEN Club. Vingué acompanyat de la seva esposa i d’una neboda, Rodha Bastable. L’amfitrió de la visita fou el poeta i escriptor Josep M. Junoy. S’allotjà a l’Hotel Majestic del Passeig de Gràcia i fou molt ben rebut per la premsa i els escriptors, que li van organitzar un sopar d’homenatge a l’Hotel Ritz. Josep M. de Sagarra en féu aleshores un retrat magnífic tot sopant. Donà una conferència a la Universitat Literària de Barcelona; se’l va veure passejant per La Rambla, sempre amb un feix de diaris sota el braç; visità l’Ateneu Barcelonès i la Llibreria Americana de l’antic passatge de La Virreina. Va fer entremig una breu estada a Sitges, i visità Vilanova i la Geltrú i Tarragona.

Període entre estades (1926-1935)

Es produeix durant aquests anys la difusió més important de l’escriptor a Catalunya, fruit en part de l’estada que hi va fer el maig de 1926. Amb l’impuls del mateix Josep M. Junoy  -el qui va ser l’amfitrió de la visita-, i des de La Nova Revista, comptant amb l’activa participació de Pau Romeva, s’inicia una campanya de “chestertonització”, amb una secció dedicada als “Amics de Chesterton” a la revista i el projecte d’editar-ne les obres en català. Continuà aquesta labor el diari catòlic El Matí, des del qual Pau Romeva divulgà la docrina social de Chesterton, definida amb el nom de distributisme. Es van publicar L’home perdurable (1927, trad. M. Manent), Herètics (1928), Allò que no està bé  (1929), traduïdes per Pau Romeva. En homenatge a l’escriptor, mort el juny de 1936, es publicà en un volum dels Quaderns Literaris L’home que fou dijous (trad. Pau Romeva). L’esclat de la guerra civil i la dictadura franquista van posar fi al projecte de divulgació de l’obra de Chesterton en català.

Estada de 1935

La segona estada de Chesterton a Sitges va tenir lloc durant la primavera del 1935. Chesterton havia de participar en una conferencia al Maggio Fiorentino, a la capital de la Toscana. Van aprofitar el viatge en cotxe, que conduïa Dorothy Collins, per descansar a la costa catalana. Travessant la frontera, tot passant per Girona i després per Barcelona, van decidir d’instal·lar-se a Sitges. Es van allotjar a l’antic hotel Subur. A la salut precària de Frances li afavoria el sol i el clima mediterrani i Gilbert podia refer-se de les tasques com a director del G. K.’s Weekly, de les col·laboracions periodístiques i dels nombrosos compromisos públics. Van reprendre el viatge a Itàlia tot passant per la costa blava francesa.

Guerra civil i dictadura franquista (1936-1976)

Durant els anys de la dictadura es van reprendre a Barcelona les edicions de l’obra de Chesterton, en castellà, gràcies a la iniciativa de Josep Janés, que publicà dins “Los clásicos del siglo XX” el volum d’Obras completas (de fet, obra seleccionada, amb la col·laboració de diversos traductors). Sota el pseudònim de Ramón Setantí, Maurici Serrahima publicà en 1941, també de Janés (“Las Quintaesencias”), una magnífica selecció de textos de Chesterton, precedida d’una introducció en què glossa la persona, el pensament, l’estil suggerent de l’escriptor, i el caràcter orgànic de la seva obra. El 1974, amb motiu del centenari del naixement de Chesterton, el metge psiquiatre Dídac Perellada publicà un Recordatori a Chesterton (a Pòrtic, amb pròleg d’Octavi Saltor) i Jordi Galí, El compromís polític dels germans Chesterton (Nova Terra).

Des de la transició democràtica (1975-2019)

La traducció d’obres de Chesterton, sobretot al castellà, s’han incrementat substancialment en aquest període, gràcies a la iniciativa de Jaume Vallcorba, que n’ha publicat des d’Acantilado l’obra assagística, començant amb l’Autobiografía (trad. Olivia de Miguel; Premi Ángel Crespo de traducció 2005), de la qual han aparegut fins ara vuit edicions; des de Quaderns Crema es rescatà la traducció de Pau Romeva de L’home que fou dijous (2005). Altres editorials catalanes i valencianes s’han sumat a la divulgació de la ficció (Bromera, Laertes) i de l’assaig (Pagès; Viena – Fundació Joan Maragall ha publicat una tria de textos), fins a la recent publicació de la primera novel·la coneguda de l’escriptor, El Napoleó de Notting Hill (Univers, 2019; trad. Josep Pelfort amb pròleg de David Fernàndez).