Projecte Centre d’Estudis i Documentació G. K. Chesterton

El Centre d’Estudis i Documentació G. K. Chesterton (CEDGKC) basa el seu projecte en tres idees clau: la vinculació de Chesterton amb Catalunya a través de la influència i la repercussió que va tenir l’autor sobre la literatura, el periodisme i l’ideari social; la continuïtat del seu llegat fins als nostres dies, resultat de la divulgació i dels estudis publicats per una generació d’escriptors catalans que els anys 20 i 30 del segle XX acolliren la seva obra i difongueren el seu pensament, com són Pau Romeva, Josep Maria Junoy, Josep Maria Capdevila, Maurici Serrahima i Marià Manent, entre d’altres; la formació d’un centre de documentació que organitza fons d’arxiu relacionats amb Chesterton i la seva època. S’hi classifiquen més de quaranta mil unitats documentals dins dels àmbits d’arxiu, biblioteca, hemeroteca, fotografia i mediateca.

L’equip del CEDGKC s’ha fixat com a objectius principals crear un espai d’estudi i investigació a través de la formació d’un centre de documentació i d’una biblioteca temàtica que es gestionen des del full web del CEDGKG. Es promouran investigacions i estudis relacionats amb els vincles de Chesterton amb Catalunya, amb la influència en la literatura, el periodisme, el pensament, la religió i la política del nostre país i amb el context cultural i social de la recepció. Un altre objectiu del CEDGKC és divulgar l’obra i el pensament de l’autor, mitjançant jornades d’estudi i projectes relacionats amb l’autor i el seu temps, i potenciar els vincles amb altres entitats acadèmiques i chestertonianes.

El CEDGKC es proposa un ventall d’activitats relacionades, d’una banda, amb l’estudi i la divulgació de l’obra, la vida i el pensament de Chesterton i del seu context literari, cultural i social, i d’altra banda, amb aspectes de la tradició cultural i literària britànica, especialment del període de les entreguerres, a través de l’organització de cursos, jornades, conferències, exposicions temàtiques o simposis internacionals. Com a Centre d’Estudis, promou projectes propis d’investigació i d’altres en col·laboració amb entitats d’àmbit acadèmic.

L’equip del projecte s’organitza a partir de tres àrees complementàries i coordinades. L’equip directiu, amb el Dr. Jaume Aymar (membre d’honor) , la Dra. Sílvia Coll-Vinent (presidenta), el Sr. Marià Hispano (secretari), el Sr. Josep Oller (tresorer) i el Sr. Josep Carbonell (coordinació d’activitats i projectes); l’àrea de coordinació científica (Dra. Sílvia Coll-Vinent) i l’àrea de coordinació tècnica (Marià Hispano i Josep Oller). Des dels inicis el CEDGKC ha comptat amb el suport i la participació de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB).

Han col·laborat en els continguts del web: Centre d’Estudis i Documentació G. K. Chesterton (Josep Carbonell, Marià Hispano, Sílvia Coll-Vinent), Miguel Romero, Bernat Sellarès, Juan Ramon Laparra, Francesc Montero i Xavi Isern.

Traducció: Ruth Mañero-Lambú Comunicació (al castellà) i Esteve Cabré (a l’anglès).

En Raimon Galí, director del Grup d’Estudis Coronel Guarner (GEN), em va proposar per a la ponència del curs del 2000 que parlés de Chesterton. Literalment, em va dir: Hauries de respondre dues preguntes: qui va portar Chesterton a Catalunya i per quina raó. Per respondre aquestes dues qüestions es va iniciar una cerca bibliogràfica. S’investigà a biblioteques, arxius, llibreries de nou i de vell del nostre país. Es trobaren obres editades per Plaza & Janés, dels anys 1960-70 i alguns volums de Chesterton traduïts al català els anys 30. Jordi Galí i el Dr. Dídac Parellada havien publicat, respectivament, El compromís polític dels germans Chesterton i Recordatori a Chesterton, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor anglès. En realitat, la bibliografia relacionada amb les dues estades de Chesterton a Catalunya era escassa.

L’accés a la xarxa d’internet va facilitar una cerca bibliogràfica arreu del món. S’obrí un veritable univers chestertonià perquè Chesterton fou un autor prolífic i polifacètic. Va publicar uns noranta llibres i al voltant de quatre mil articles. A més d’escriptor que va cultivar diversos gèneres literaris, destacà com a polemista i apologista. Continuant la recerca es van explorar catàlegs d’universitats, de biblioteques nacionals, d’arxius i de col·leccions de l’estranger. Es va viatjar a Itàlia, França i Madrid. A Roma es van aconseguir documents a diverses universitats públiques o catòliques, i a la biblioteca nacional. A París i a Lió s’obtingueren un volum extens d’articles, assaigs i ressenyes literàries. A Madrid, es van cercar documents, a l’Archivo General de la Administración (d’Alcalá de Henares), sobre la censura franquista i l’obra publicada de Chesterton; a l’Hemeroteca i a la Residencia de Estudiantes es va buscar documentació relacionada amb la seva estada madrilenya i la conferència que hi va pronunciar la primavera de 1926, abans d’anar a Barcelona. Es va crear una biblioteca temàtica. S’adquiriren obres de Chesterton, biografies o llibres sobre l’escriptor a l’Argentina, Mèxic, Itàlia i França. Les editorials Acantilado, Renacimiento i Valdemar començaren a editar obres fins aleshores inèdites en castellà. A mesura que augmentava el volum del fons documental es feia necessària l’organització sistemàtica. La recerca d’àmbit internacional va permetre alhora contactes amb diverses associacions a l’estranger, com ara Les Amis de G. K. Chesterton de Philippe Maxence o la Società Chestertoniana Italiana de Marco Sermarini, o el Chesterton Institute for Faith and Culture ubicat a Seton Hall Universtity

Es va acordar amb el Dr. Jaume Aymar, aleshores degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, de dur a terme la donació del fons documental a la Universitat Ramon Llull i iniciar els treballs i la coordinació del projecte del Centre d’Estudis G. K. Chesterton.

Josep Carbonell i Rodés