Infografies
El Napoleó de Notting Hill
La infografia explica l’univers de la primera novel·la de G. K. Chesterton (1876-1936), El Napoleó de Notting Hill, publicada el 1904. S’hi descriu la novel·la i els principals eixos d’interpretació: polític (anti-imperialisme), estètic (medievalisme), moral (dualisme) i oposició entre tradició i modernitat.
S’hi incorporen:
- una nota de context (Londres de Chesterton)
- les circumstàncies que envolten la publicació
- una selecció de portades
- 8 imatges del Londres contemporani a la novel·la
- un mapa en el qual es detallen els escenaris de les batalles
- un timeline de la novel·la en el qual es resumeixen els llibres i capítols que la
componen
El ressò de Chesterton, d’Anglaterra a Catalunya: premsa, agents i mediadors
El ressò de G. K. Chesterton a Catalunya és un fenomen eminentment periodístic. Com que d’entrada es produeix en el context de l’esclat de la Gran Guerra, mentre feia campanya al costat dels aliats, la seva presència s’estén a través de diaris i revistes d’actualitat. Representant d’un periodisme polèmic i brillant, paradigma de l’articulisme britànic, és admirat per un bon nombre de plomes que es prodiguen a la premsa catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera i més enllà. L’afrancesament de les lletres d’aquell temps explica, d’altra banda, la influència que van tenir escriptors, periodistes i crítics literaris francesos en aquesta difusió. A partir del 1922, any de la conversió de Chesterton al catolicisme, el renouveau catholique (seguit de prop per escriptors com Josep M. Junoy, amfitrió de Chesterton, i per mitjans d’orientació cristiana com el diari El Matí) i el franciscanisme de l’autor contribueixen a la difusió de la seva obra espiritual. La infografia presenta en esquema els principals agents i mediadors (escriptors, periodistes, crítics, traductors, editors i institucions) i publicacions periòdiques implicats en el procés de propagació, d’Anglaterra a Catalunya passant per França, amb especial atenció al període entre les dues guerres mundials, que coincideix amb els anys de màxima repercussió de Chesterton a tot Europa.
La presència de Chesterton en el món literari català es relaciona amb la circulació i difusió dels seus articles, assaigs i contribucions a través de les publicacions periòdiques (angleses, franceses i catalanes), i amb la seva estada a Barcelona durant el mes de maig de 1926, convidat pel PEN Club.
Els relats del pare Brown
Els relats del Pare Brown són un clàssic de la literatura detectivesca, plenament inserits en la tradició dels misteris que posen a prova el lector per resoldre un enigma que no sempre és explicable o versemblant. Edgar Allan Poe era per a Chesterton l’autor de referència en l’art del relat breu, i seguint amb la tradició tan arrelada en la literatura anglesa, no podem passar per alt l’ombra de Conan Doyle, de qui havia assimilat el mètode deductiu i a qui encalça en la veta de la popularitat. En vida, Chesterton va arribar a publicar-ne cinc volums (La innocència, La saviesa, La incredulitat, El secret i L’escàndol del Pare Brown), que sumen cinquanta relats en total i conformen una trajectòria de maduresa vital i espiritual. Literàriament, el relat detectivesc fa un gir de noranta graus i esdevé clarament més filosòfic, i metafísic fins a cert punt, per la subordinació de la creativitat a la cerca d’una veritat, normalment una veritat moral, de vegades apuntant un aspecte de teologia cristiana o catòlica. La infografia vol servir la comprensió de les fonts d’inspiració, el mètode, la casuística i l’adaptació cinematogràfica del relat detectivesc chestertonià.
Els textos breus s’han redactat a partir de resums de textos de Wikipedia, del Diccionario Bompiani de autores literairos, de Ian Boyd, Sílvia Coll-Vinent, Martin Gardner, José Ignacio García Noriega i Luis Ignacio Seco.