Glossari

Gilbert, amb Frances, va fer una estada de tres mesos i mig a Amèrica. Va donar conferències a Nova York, Boston, Filadèlfia, Baltimore, Albània, Oklahoma City, Washington, Detroit i Chicago; també viatjaren al Canadà i visitaren Toronto, Montreal i Ottawa

De finals de setembre de 1930 a finals de març de 1931, Gilbert, Frances i Dorothy Collins van viatjar a Amèrica i al Canadà; arribaren al Quebec, on Chesterton va donar conferències a Montreal i Toronto; en terres americanes continuà els compromisos adquirits amb el seu agent a Cincinnati, Pittsburgh, Buffalo, Nova York, Cleveland, Ohio, Albània, Siracusa i Filadèlfia; passant pel sud, seguiren fins a l’oest, Los Angeles, San Francisco, Seattle i Portland; van creuar la frontera per a donar conferències a Vancouver i a Victoria.

L’associació cultural L’Amic de les Arts, amb Josep Carbonell i Gener al capdavant, va organitzar l’acte d’homenatge a Chesterton durant la seva estada a Sitges del maig de 1926; les cartes intercanviades en l’acte es van publicar a la revista sitgetana L’Amic de les Arts (1926-1929), dirigida pel mateix Carbonell, destacada publicació d’avantguarda

Es va celebrar a Londres del 29 de juny al 2 de juliol de 1920; Chesterton va participar en el debat The Church and Social and Industrial Problems amb el Rev. Bishop Gore, el Rev. E. K. Talbot i A. Moore.

L’any 1906 es va crear The Anti-Puritan League for the Defence of the People’s Pleasures; Cecil Chesterton va ser el secretari honorífic del comitè provisional. Aquesta lliga defensava els plaers de la gent com ara beure, ballar i vestir; va tenir molta incidència i ressò en la premsa anglesa.

Institució cultural fundada el 1860, situada al Palau Savassona del carrer de la Canuda; Chesterton el va visitar durant la seva estada a Barcelona del maig de 1926, quan n’era president Pompeu Fabra; se’n conserva una dedicatòria autògrafa

Els Chesterton van fer dues estades a Catalunya, l’any 1926 i el 1935; la primera vegada es van allotjar a l’Hotel Majestic del Passeig de Gràcia; Gilbert va donar una conferència a la Sala de Consells de la Universitat de Barcelona amb el títol “Anglaterra vista des de l’exterior”; el PEN Club li va oferir un sopar de gala a l’Hotel Ritz.

Home de lletres anglès; dramaturg, poeta, novel·lista, traductor i assagista; escriptor de viatges i corresponsal de guerra; sent agnòstic, es va convertir al catolicisme el 1909; durant la Primera Guerra Mundial va servir a l’Intelligence Corps i a la Royal Air Force; amic personal de Gilbert, sembla que va inspirar el personatge literari Horne Fisher, protagonista de la novel·la The Man Who Knew Too Much: And Other Stories (1922).

el dia de Nadal de 1931, la BBC va convidar Chesterton per primera vegada a fer una emissió de quinze minuts sobre Charles Dickens i el Nadal, per als Estats Units; l’octubre de 1932 li van proposar una sèrie de programes radiofònics sobre llibres; el gener de 1933 va fer una sèrie de xerrades sobre arquitectura; va mantenir un debat públic a l’emissora amb Bertrand Russell sobre educació (1935); el mes de juny del mateix any 1935 va realitzar un programa sobre la llibertat; el darrer programa, titulat The Spice of Life, el van emetre el març de 1936

Localitat situada a Buckinghamshire; Gilbert i Frances s’hi van traslladar a viure definitivament des de Londres l’any 1909.

Assagista, parodista i caricaturista anglès. A la dècada de 1890 era conegut com a dandy i humorista; amic de Chesterton des de 1902, va dibuixar diverses caricatures de Gilbert i Belloc.

Escriptor i historiador britànic-francès; un dels escriptors més prolífics d'Anglaterra a principis del segle XX; també va ser orador, poeta, mariner, satíric, escriptor de cartes, soldat i activista polític; la seva fe catòlica va tenir un fort impacte en les obres de Chesterton, de qui fou amic personal des de 1901. Bernard Shaw, per referir-se a la seva amistat, complicitat i afinitat de pensament els va anomenar Chesterbelloc; Gilbert va il·lustrar algunes novel·les seves.

Popular novel·lista i humorista anglès; va inventar el clerihew, una forma irregular de versos humorístics sobre temes biogràfics; amic de Gilbert des St Paul’s School; Chesterton va il·lustrar el seu llibre Biography for Beginners (1905).

Activista, periodista i autor socialista anglès; es va destacar com un important ateu, nacionalista i opositor a l’eugenèsia; va mantenir un llarga controvèrsia amb Chesterton a les pàgines de The Clarion (1903-1904).

Esposa de George William Blogg (1842-1883); mare de Frances (1869-1938), Knollys (1871-1908), Ethel (1872-1953) i Gertrude (1875-1899); de soltera, Blanche Keymer.

Revista mensual de crítica artística i literària, del grup editorial Hodder & Stougthon; el 1899, a l’University College de Londres, Gilbert fa amistat amb Ernest Hodder Williams, de la família propietària de l’editorial; a través d’ell comença a col·laborar-hi regularment amb crítiques d’art.

Situat a Fulham Road (Kensington, Londres); cementiri on estan enterrats Beatrice (27-juliol-1878), Edward (18-maig-1922) i Marie Louise (27-febrer-1933).

Eclesiàstic, capellà reial i escriptor irlandès; el 1880 es va separar de la Church of England —per l’adhesió a l’unitarisme—, en no acceptar els seus principals dogmes, i va oficiar com a predicador independent durant uns anys a la Bedford Chapel (Bloomsbury); Gilbert i Cecil hi acudien amb els seus pares a escoltar les famoses prèdiques de Brooke; el seu pensament crític va influir els dos germans perquè s’allunyessin de l’unitarisme.

Personatge literari creat per Chesterton; es va inspirar en el seu amic Fr. John O’Connor; aquest capellà detectiu és el personatge més cèlebre de l’obra literària; es van publicar els volums següents: The Innocence of Father Brown (1911), The Wisdom of Father Brown (1914), The Incredulity of Father Brown (1926), The Secret of Father Brown (1927), The Scandal of Father Brown (1935), "The Donnington Affair" (amb Max Pemberton, 1914) i "The Mask of Midas" (1936); basades en els relats, se n’han fet diverses pel·lícules i sèries de televisió.

Situat a Regent Street, 68 (Piccadilly Circus, Londres); cafè que freqüentava Gilbert a l’hora del vermut.

Turó de Kensington, a l'oest de Londres, delimitat per Holland Park Avenue al nord, Kensington High Street al sud, Kensington Palace Gardens a l'est i Abbotsbury Road a l'oest; aquest indret urbà va formar part de la infantesa de Chesterton, sobretot St George’s Church i la Waterworks Tower.

El papa Pius XI, l’any 1934, distingeix a Chesterton i Belloc amb aquest nomenament honorífic en reconeixement als serveis prestats a l’Església pels seus escrits.

Bernard Shaw va anomenar així els amics Chesterton i Belloc en un article titulat “The Chesterbelloc: A Lampoon,” publicat a The New Age el 15 de febrer de 1908

Periodista, escriptora i activista social; l’any 1927 va crear les Cecil Houses; casada amb Cecil Chesterton; nascuda Ada Jones; pseudònim John Keith Prothero; amb Ralph Neale va escriure una versió teatral de la novel·la The Man Who Was Thursday (1926) que es va estrenar el 19 de gener del mateix any a l’Everyman Theatre (Hampstead, Londres).

Germana gran de Gilbert i Cecil; va morir als vuit anys; està enterrada a la mateixa tomba amb els seus pares, Edward i Marie Louise, al cementiri de Brompton (Kensington, Londres).

Periodista i escriptor; germà de Beatrice i Gilbert; va ser membre actiu de la Fabian Society; l’any 1912 es va convertir al catolicisme i el 1916 es va casar amb Ada Jones; va col·laborar amb Belloc a The Eye Witness; va denunciar l’escàndol Marconi i un dels acusats, Godfrey Isaacs, el va portar a judici però els danys i perjudicis van ser nominals; fundador i teòric del distributisme; va morir a la Primera Guerra Mundial; està enterrat al cementiri britànic de Terlincthun, al nord de Boulogne-sur-Mer (Pas de Calais).

Copropietari, amb el seu germà Arthur, de l’agència immobiliària Chesterton & Sons de Kensington (Londres); casat amb Marie Louise Grosjean; pare de Beatrice, Gilbert i Cecil.

Autora de versos, cançons i obres teatrals escolars; va treballar de secretària al PNEU (The Parents’ National Educational Union, Londres); casada amb Gilbert Keith Chesterton; després d’operar-se el 1908 per a millorar la seva fertilitat, l’any següent ha d’acceptar que no pot tenir fills; l’1 de novembre de 1926 es converteix al catolicisme.

Casada amb Edward Chesterton; mare de Beatrice, Gilbert i Cecil; nascuda Marie Louise Grosjean.

Organització associada a la Church of England; anglocatòlica des del punt de vista espiritual, combinava unes creences tradicionals amb una política revolucionària; és una associació que desconcertava tant el Partit Laborista com la jerarquia anglicana: Gilbert i Frances van col·laborar en moltes activitats de la CSU, juntament amb el reverend Conrad Noel i el parlamentari C.F.G. Masterman.

Congrés de la Church of England celebrat a Liverpool el mes d’octubre de 1904; al Hope Hall, sota la presidència del bisbe de Liverpool, es va discutir el tema Christian Evidences; una de les intervencions més interessants va anar a càrrec de Chesterton

Setmanari socialista publicat per Robert Blatchford; d’una perspectiva política centrada en la Gran Bretanya més que no pas internacionalista; la controvèrsia mantinguda entre Chesterton i Blatchford a les seves pàgines va durar gairebé dos anys (1903-1904).

Escola preparatòria situada a Hammersmith (Londres) on Gilbert va cursar els estudis de primària durant el període 1881-1886.

Des de 1926 va ser secretària de Gilbert; amb el temps formaria part de la família; l’any 1931 es converteix al catolicisme; va editar, recopilar i prologar obres pòstumes de Chesterton; està enterrada amb Gilbert i Frances al cementiri de Shepherds Lane (Beaconsfield, Buckinghamshire).

Església situada a Maiden Lane (Covent Garden, Londres); l’any 1916 s’hi van casar Cecil i Ada Chesterton.

Diari britànic, publicat a Londres del 1912 al 1964; per servir els interessos del moviment obrer, va donar suport al Partit Laborista; Chesterton, després de ser acomiadat del Daily News, hi va col·laborar els anys 1913 i 1914; el seu primer article es va publicar el 12 d’abril de 1913.

Diari nacional del Regne Unit; fundat el 1846 per Charles Dickens, que també en va ser el primer editor; Chesterton hi va començar a escriure l’any 1901 però com a columnista setmanal a partir de 1903 fins al 1913; Roger Cadbury, propietari del diari, va acomiadar Gilbert pels continuats atacs que rebia des de les pàgines de The New Witness; l’1 de febrer de 1913 Chesterton hi va publicar el seu darrer article.

Diari de difusió britànica nacional publicat a Londres; fundat per Arthur B. Sleigh el 1855; en general, va gaudir d’una reputació internacional al segle XX per la seva qualitat; quan el 1919 Chesterton organitzava el seu viatge a Palestina, va demanar a Bentley si el diari l’ajudaria a finançar el viatge a canvi d’una sèrie d’articles sobre Jerusalem; es van recopilar en forma de llibre sota el títol The New Jerusalem (1920).

Advocat nord-americà; va ser un membre destacat de la Unió Americana per a les Llibertats Civils i un defensor destacat de la reforma econòmica georgista; Chesterton i Darrow van participar en dos debats públics l’any 1931, a New Haven i a Nova York; van debatre sobre el tema Will the World return to Religion?

Revista que publicaven els membres del Junior Debating Club; en van aparèixer divuit números, entre 1891 i 1893.

Club format l’any 1930 per un grup d’escriptors britànics de relats de misteri i detectivescos; entre d’altres hi participaren G. K. Chesterton, Agatha Christie, Dorothy L. Sayers, Ronald Knox i E. C. Bentley; Anthony Berkeley va ser fonamental en la seva creació i el primer president va ser Chesterton (1930-1936); tenien un fantàstic ritual d'iniciació amb un jurament escrit probablement per Chesterton o Sayers; el club celebrava reunions periòdiques a Londres.

Film basat en els relats de Father Brown; dirigit per Robert Hamer l’any 1954; Alec Guinness interpreta el personatge del capellà detectiu.

Pub situat a Devereux Court, 20 (Temple, Londres); allí va néixer The Distributist League i s’hi van celebrar les primeres assemblees.

Escriptor i crític social anglès; va crear alguns dels personatges de ficció més coneguts del món i és considerat per molts com el millor novel·lista de l'època victoriana; les seves obres van gaudir d’una popularitat sense precedents; va influir molt sobre Chesterton, especialment en el període 1893-1895; l’estudi biogràfic Charles Dickens (1906) va contribuir a desvetllar novament a Anglaterra l’interès per l’escriptor victorià i es van reeditar les seves obres a l’Everyman’s Library, prologades per Chesterton; els anys 1921-1922 Chesterton és escollit president de l’associació The Dickens Fellowship.

Proposta econòmica entre el capitalisme i el comunisme basada en l’Encíclica Rerum Novarum (1891) del papa Leó XIII; va ser pensada i impulsada per Hilaire Belloc, Cecil Chesterton, Gilbert Keith Chesterton, Arthur Penty i Fr Vincent McNabb.

Lliga creada el setembre de 1926 per a impulsar i estendre el distributisme en territori britànic; a l’octubre s’obrien seccions a Croydon, Birmingham, Manchester i Glasgow; posteriorment es van estendre a Liverpool, Chatham, Worthing, Chorley, Cambridge i Oxford.

És el títol del debat públic que van celebrar Chesterton i Shaw, amb Belloc de president, l’octubre de 1927 al Kingsway Hall (Londres); el va organitzar The Distributist League i va ser retransmès en directe per la BBC.

És el període històric de la història europea que abraça des de la caiguda de l’Imperi Romà (segle V) fins l’adveniment del Renaixement; es caracteritza per ser una societat fonamentalment agrícola i culturalment cohesionada pel cristianisme; el feudalisme, com a sistema polític i econòmic, propiciava una societat estamental i políticament fragmentada; d’ençà els temps de la Il·lustració i de les revolucions liberals, el moviment romàntic abraçarà el fet nostàlgic medievalista com a bandera per contrapesar els canvis culturals i socials lligats al fenomen de la modernitat.

Situat a Kensington (Londres), Gilbert i Frances hi van residir uns quants mesos després del seu casament.

Van demanar a Chesterton que redactés les entrades de Humour (1928) i de Charles Dickens (1929).

És un període de la història britànica definit pel regnat de Victòria I del Regne Unit, entre juny de 1837 i el 22 de gener de 1901, data de la seva mort; es caracteritza per la prosperitat econòmica basada en la indústria massiva (revolució industrial) i el colonialisme; el regnat de Victòria fou el més llarg de la història britànica (Font: Viquipèdia); aquest període definirà els paràmetres culturals i socials del Regne Unit en el nou món que ha nascut de la Revolució industrial; modernitat i tradició es conjugaran des d’una aliança cultural i econòmica original i pròpia, plena de contradiccions però d’acord amb una societat que promou i viu les transformacions de l’era industrial d’una manera vertiginosa.

Es va celebrar a Dublín del 21 al 26 de juny de 1932; hi va assistir Gilbert i Fances; les seves experiències com a observador del Congrés es mostren al llibre Christendom in Dublin (1932), en el qual descriu líricament el profund impacte que van tenir sobre ell els esdeveniments de la setmana, especialment l’autèntic compromís dels pobres de la ciutat.

Setmanari fundat per Hilaire Belloc i patrocinat per Charles Granville; hi col·laborava Cecil Chesterton i des de les seves pàgines va atacar els implicats en l’escàndol Marconi; Gilbert hi va publicar el famós poema Lepanto; va sortir durant els anys 1911 i 1912.

Carrer de la City de Londres, paral·lel al Thames; va des de Temple Bar fins a Ludgate Circus; a començaments del segle XX hi havia les redaccions dels diaris anglesos més importants, situats entre pubs i tavernes; des de finals de 1901 Chesterton formava part del seu paisatge.

Col·lecció de documents important relacionada amb Chesterton que es troba a als arxius de la Universitat de Notre Dame (Indiana, Estats Units).

És una col·lecció de documents i objectes personals que inicialment custodiava Mr Aidan Mackey al G. K. Chesterton Study Centre (Bedford); posteriorment es va traslladar a la biblioteca de The Oxford Oratory (Oxford); actualment es troba a la seu de la Universitat de Notre Dame a Londres (London Global Gateway, Suffolk Street, 1-4, Westminster, Londres).

És la col·lecció de documents més valuosa relacionada amb Chesterton; forma part de la British Library Manuscript Collections; les referències són: Dates of Creation: 1877-1988; Language of Material: English, French, Spanish; Physical Description: 299 volumes (556 parts).

Publicació alternativa, al marge de la premsa convencional de l'època; Gilbert en va ser el director fins a la seva mort; hi col·laboraven, entre d’altres, E. C. Bentley, Alfred Noyes, Ezra Pound i George Bernard Shaw; al principi de la seva carrera també hi va escriure George Orwell; des de l’inici defensava la filosofía del distributisme, i la relació amb The Distributist League fou molt estreta; es va publicar entre 1925 i 1936.

Chesterton va col·laboral amb el Liberal Party en tres campanyes electorals: la de 1902, a favor de Charles Masterman; la de 1906, ajudant Hilaire Belloc i Masterman, que esdevingueren diputats, i la 1910, fent costat al candidat liberal per Beaconsfield.

Pub situat a Strand Temple, 213 (Londres) gairebé a la cantonada amb Essex Street; freqüentat per Chesterton, Belloc i Cecil, perquè estava molt a prop de les redaccions del The New Witness i, posteriorment, del G. K.’s Weekly.

Escultor, dissenyador de tipografies i gravador anglès; va estar associat al moviment Arts and Crafts; amic de Chesterton, va col·laborar a The New Witness escrivint sobre art; va ser un dels membres fundadors de la comunitat obrera distributista de Ditchling (Sussex).

Guerra que es va lliurar entre l'Imperi Britànic i dos estats bòers independents, la República de Sud-àfrica (República de Transvaal) i l’Estat Lliure d’Orange, sobre la influència de l’Imperi a Sudàfrica; el desencadenant de la guerra va ser el descobriment de diamants i or als estats bòers; s’inicià l’11 d'octubre de 1899 i va acabar el 31 de maig de 1902; a Anglaterra hi havia dues posicions: els qui estaven a favor de la guerra (imperialistes) i els qui hi estaven en contra (antiimperialistes i pacifistes); Chesterton fou l’únic que es va posicionar a favor dels bòers.

Actriu, escriptora, periodista, sufragista i feminista anglesa; va lluitar per al sufragi emení al Regne Unit; amb Chesterton, l’abril de 1911, van celebrar un debat públic a Queen’s Hall (Londres) sobre Woman’s Suffrage.

Dramaturg i novel·lista anglès; durant l’American Tour (1930-31) Chesterton va mantenir dos debats públics amb ell: el primer a Boston, sobre el tema Is Divorce a Social Asset?; el segon va tenir lloc a Washington, després de la conferència de Chesterton The Curse of Psychology; l’últim debat es va titular Is Psychology a Curse?

Hotel situat al Passeig de Gràcia de Barcelona, fundat el 1918, en el qual Chesterton va fer estada en la seva visita a Catalunya del maig-juny de 1926, juntament amb la seva esposa Frances i una neboda seva, Rhoda Bastable; a l’hotel, tot dinant amb Chesterton, l’escriptor i amfitrió, Josep M. Junoy, el va entrevistar.

Antic hotel de Sitges fundat el 1916, situat al Passeig de la Ribera, en el qual els Chesterton es van hostatjar en les dues ocasions en què van fer estada a la vila: la del maig de 1926, durant el viatge a Catalunya, i la del maig de 1935, per descansar.

Pel·lícula inacabada i mai estrenada; dirigida per Harley Granville-Barker l’any 1914; hi van participar com a actors G. K. Chesteron, G. B. Shaw, J. M. Barrie i William Archer, entre d’altres; per a un esdeveniment benèfic, el 10 de juny de 1916 es va projectar al London Coliseum.

Club privat creat per la família Blogg; situat al domicili dels Blogg, a Bath Road, 8, Bedford Park (Ealing, Londres); la tardor de 1896 Gilbert hi va conèixer Frances.

Forma part de Rombalds Moor, el paratge entre Ilkley i Keighley, a West Yorkshire; caminant i conversant per aquest erm Chesterton i Fr. John O’Connor van iniciar la seva amistat.

Va aparèixer el maig de 1842 com la primera revista setmanal il·lustrada del món; en morir L. F. Austin, el col·laborador de la columna Our Note Book; l’editor Sir Bruce Ingram ofereix a Chesterton aquesta secció fixa setmanal; el 30 de setembre de 1905 Gilbert hi publica el seu primer article; hi va col·laborar d’una manera continuada fins al 20 de juny de 1936 (data del seu darrer article, publicat pòstumament).

L'Imperi britànic, format entre els segles XVI i XX, eren els territoris que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya, i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda; el seu auge màxim es va produir a principis del segle xx, quan gairebé abastava una població de 458 milions de persones i uns 33 milions de quilòmetres quadrats, cosa que significava aproximadament una quarta part de la població mundial i dues cinquenes parts de les terres emergides (Font: Viquipèdia); aquest immens poder polític i econòmic va derivar en una gran capacitat d’influència cultural, però també en conflictes diplomàtics, socials i bèl·lics; la idea imperial, molt viva i justificada des d’un raonament lligat al fet civilitzador, va entrar en crisi i en contradicció davant del procés d’industrialització i del lliure comerç promoguts des del liberalisme; la Primera Guerra Mundial fou el manifest sagnant de l’esfondrament dels imperis, tot i que l’Imperi britànic, per ser un dels guanyadors del conflicte, es mantindrà fins a mitjan segle XX.

Aquesta etapa de la història d’Irlanda es correspon amb el període del moviment autonomista i de la via cap a la independència del país respecte de l’Imperi britànic; la resistència dels sectors més conservadors britànics a perdre la colònia va derivar en un alçament dels irlandesos fins assolir la independència el 1921, tot i que un territori del nord va restar en mans britàniques; aquest conflicte va ocasionar un fort debat dins la societat anglesa, en ple procés d’assumpció de les contradiccions derivades de ser alhora Imperi i democràcia.

Club juvenil creat per Chesterton i el seu amic Lucian Oldershaw durant el període 1890-1893; els membres del club col·laboraven a The Debater, revista literària en la qual s’informava de les activitats del club.

Poeta, periodista i escriptor, i introductor de les avantguardes europees; es convertí al catolicisme i esdevingué el principal impulsor de la difusió de Chesterton a Catalunya, a través de les plataformes que dirigí (La Nova Revista i el diari El Matí) i de la promoció de la traducció de les obres de Chesterton al català; amfitrió de Chesterton, l’acompanyà en tot moment en el tour que va fer per Espanya la primavera de 1926, des de Madrid i Toledo fins a Barcelona, Tarragona, Sitges i Vilanova.

Districte benestant situat a l'oest del centre de Londres; el seu centre comercial és Kensington High Street, que segueix l’eix est-oest; va ser el districte on la família Chesterton va estar arrelada tota la vida.

Sacerdot catòlic anglès, teòleg, locutor de ràdio i autor de contes detectivescos; amic personal de Chesterton, va influir en la seva conversió al catolicisme.

Chesterton va fer una estada a Madrid l’abril de 1926, convidat pel Comité Hispano-Inglés, presidit pel duque de Alba, i la Sociedad de Cursos y Conferencias per donar una conferència a la Residencia de Estudiantes; el títol va ser “El espíritu caballeresco en la Historia”; durant l’estada Gilbert i Frances visitaren Toledo i El Escorial.

Escàndol polític britànic que va esclatar a mitjan 1912; des de les pàgines de The Eye Witness Cecil Chesterton va denunciar que membres del govern liberal, molt posicionats sota el primer ministre H. H. Asquith, s'havien beneficiat de l'ús inadequat d'informació sobre les intencions del govern respecte a la companyia Marconi; havien sabut que el govern estava a punt de signar un lucratiu contracte amb l'empresa britànica Marconi per a la Imperial Wireless Chain i havien comprat accions d'una filial nord-americana.

Estació de ferrocarril situada a la City of Westminster; Gilbert la freqüentava per anar i venir de Beaconsfield.

Diari catòlic fundat i dirigit per Josep M. Capdevila i Josep M. Junoy, publicat a Barcelona entre el maig de 1929 i el juliol de 1936, en el qual col·laboren Chesterton i Hilaire Belloc; sensible als temes socials, abanderà un cristianisme obert i crític amb el capitalisme, el liberalisme i els totalitarismes; de tendència anglòfila, es caracteritzà per la bona presentació tipogràfica, les il·lustracions i les nombroses informacions i crítiques de cultura i d’art.

Erudit i sacerdot dominic irlandès; actiu en evangelització i apologètica; va col·laborar activament en la proposta distributista; amic personal de Gilbert, des de l’agost de 1911, va influir en la seva conversió.

Chesterton sempre va mostrar interès pel món medieval, la seva filosofia i teologia, i l’arquitectura gòtica; en la primera novel·la The Napoleon of Notting Hill (1904) el medievalisme és un aspecte central; va estar relacionat amb el Guild of St Matthew on va donar conferències diverses sobre els gremis; el distributisme s’inspirava en els oficis artesanals i els gremis medievals.

Situat a Gerrard Street, 16 (Soho, Londres); tancat l’any 1928, fou un restaurant molt freqüentat per Chesterton i Belloc; altres clients destacats eren Joseph Conrad i John Galsworthy.

En el viatge a Roma (Itàlia) l’any 1929, Chesterton va ser rebut per Benito Mussolini al Palazzo Venezia; la finalitat era fer una entrevista al Duce, però va ser aquest qui es va interessar per les idees i opinions de Chesterton.

El setembre de 1929 es va celebrar a Londres aquest congrés catòlic coincidint amb el Centenary of Catholic Emancipation; Chesterton hi va participar amb la conferència The Emancipation of the Atheist organitzada per the Catholic Evidence Guilds a l’Hotel Cecil.

Chesteron va ser un membre destacat d’aquesta Lliga que el 1913 va patrocinar reunions per atacar la influència jueva en la moral pública.

El 1912 The Eye Witness fa fallida econòmica; canvia el nom per The New Witnees i el financia Edward Chesterton; Gilbert assumeix el càrrec de redactor quan Cecil, el 1916, s’allista a l’exèrcit durant la Gran Guerra; es va editar durant el període 1912-1923.

Chesterton va ser nominat al Premi Nobel de Literatura de l’any 1935 per Torsten Fogelqvist, autor i membre de la Swedish Academy.

Sacerdot anglès de l'Església d'Anglaterra; conegut com el “Red Vicar” (vicari roig) de Thaxted, era un destacat socialista cristià britànic; va fer amistat amb Chesterton l’any 1901; membre actiu de la Christian Social Union (CSU), reconeguda organització anglocatòlica; Noel va influir molt en Gilbert i Cecil; els va fer considerar seriosament la doctrina social de l’Església; els Chesterton anaven sovint a casa seva, a la parròquia de Paddington Green.

Universitat catòlica situada a Notre Dame (Indiana, Estats Units); l’any 1930 hi va donar una sèrie de conferències durant sis setmanes sobre la literatura de l’època victoriana; el novembre és nomenat Doctor honorífic en Lleis per aquesta universitat.

Darri benestant de l'oest de Londres que forma part del districte de Kensington i Chelsea; tota l’acció de la primera novel·la, The Napoleon of Notting Hill (1904), transcorre en aquest espai urbà tan familiar, conegut i estimat per l’autor.

Revista mensual d’alta cultura, cosmopolita i amb una atenció especial a les arts plàstiques, publicada a Barcelona entre el gener de 1927 i el juliol de 1929 i dirigida per Josep M. Junoy; amb la col·laboració de Pau Romeva s’hi va incloure una secció dedicada a “Els Amics de Chesterton” i s’hi va promoure la traducció de les primeres obres de Chesterton al català.

Rector de St Anne’s Catholic Church (Keighley, City of Bradford, West Yorkshire) entre d’altres parròquies; amic personal de Gilbert i Frances; va ser determinant en la conversió de Gilbert a l’Església de Roma; el capellà detectiu Father Brown, personatge literari creat per Chesterton, està inspirat en ell.

Amic de Gilbert des de St Paul’s School; va crear el Junior Debating Club; casat amb Ethel Blogg, germana de Frances; va fundar el Patriots’ Club.

Primer domicili de Gilbert i Frances a Beaconsfield (Buckinghamshire); situat a Grove Road, 2; hi van residir entre 1909 i 1922.

Segon domicili de Gilbert i Frances en el període 1901-1909; situat al carrer Prince of Wales, davant de Battersea Park.

Gilbert i Frances viatgen a Palestina, des de finals de desembre de 1919 a mitjan abril de 1920; de Beaconsfield a París, Roma, Brindisi, Alexandria, El Caire i Palestina; l’any 1934 hi volien fer un segon viatge, però a Siracusa Gilbert emmalalteix, resta cinc setmanes enllitat a l’hotel, i tornen a Beaconsfield, passant per Malta.

Va ser creat al Regne Unit el 1900 en una reunió de sindicats per ser la corretja de transmissió política de les demandes del moviment obrer; trencava així la tradició política del país, fonamentada en l’alternança entre dos partits polítics, el conservador i el liberal.

El període eduardià al Regne Unit comprèn el regnat d'Eduard VII i s'estén des del 1901 al 1910; la defunció de la reina Victòria l'any 1901, i la successió del seu fill Eduard, van marcar l'inici del nou segle i el final de l'època victoriana (Font: Viquipèdia); el nou monarca viurà un temps de transició cap a la fi dels imperis, en què ja es manifesten fortes contradiccions entre l’economia liberal i la proteccionista derivada d’un món on les fronteres imperials ofeguen l’expansió del lliure comerç internacional; una altra manifestació del període és la consolidació del moviment obrer, amb l’aparició del Partit Laborista i el fort creixement dels sindicats; una nova generació de joves poetes, escriptors i artistes clamaran per una renovació cultural que ha de comportar la superació de l’època victoriana.

Més enllà d’esdevenir la professió que té per activitat compilar i publicar informació sobre l’actualitat, el periodisme contemporani, que neix a les darreries del segle XX, fou una eina potent de cohesió social i cultural; va contribuir a uniformar sistemàticament la informació local, nacional i internacional, i va servir de plataforma per a la consolidació de la cultura de l’opinió, el diàleg i el debat; la qualitat de les publicacions i plomes periodístiques del primer període del periodisme contemporani es devia a l’estreta relació entre el periodisme i el món literari.

Situat primer a King William Street (a la City) i després a Henrietta Street (Covent Garden); els debats setmanals que s’organitzaven eren els millors de Londres; en van ser socis Gilbert, Cecil i Belloc i quan hi participaven la diversió estava garantida.

En el viatge a Roma de l’any 1929, Chesterton va ser rebut en audiència privada al Vaticà pel papa Pius XI.

Gilbert i Frances van viatjar a Polònia els mesos d’abril i maig de 1927; van visitar Varsòvia, Poznari, Cracòvia, Lwów i Vilnius; durant les cinc setmanes de la seva estada també van anar a les mines de sal de Wieliczka, a Zakopane a la serralada de Tatra, al santuari de Ostra Brama i a Troki.

Fou el conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa, el Pròxim Orient i Àfrica entre 1914 i 1918; va enfrontar els imperis Austro-Hongarès, l’alemany, l’otomà i Bulgària contra els anomenats aliats, és a dir, França, els Estats Units, Rússia, l’Imperi britànic, Sèrbia i Itàlia; els motius o causes del conflicte van ser múltiples i polièdrics, però deriven d’una crisi de model i d’expansió del món dels imperis, en què els centre europeus es veuran assetjats per la resta i amb el dret a reclamar més territoris ultramarins; fou la primera guerra de l’era industrial i, per la seva gran capacitat de destrucció i mort, va derivar, més enllà de la fi de l’Era dels Imperis, en una crisi moral profunda i col·lectiva.

Publicada l’any 1872 per George MacDonald; és una novel·la fantàstica infantil que va influir molt en el pensament i en la visió del món i de la vida de Gilbert.

Chesterton va estar diverses vegades a Irlanda acompanyat dels seus amics W. B. Yeats i Joseph Plunkett; en la qüestió irlandesa es va posicionar a favor dels irlandesos; va publicar Irish Impressions (1919) i Christendom in Dublin (1932), basat en la seva assistència a l’Eucharistic Congress.

Era l’hotel de Beaconsfield (Buckinghamshire), actualment desaparegut, on els catòlics oïen missa perquè no tenien església a la vila; en aquesta sala de ball habilitada com a capella, Gilbert es va convertir al catolicisme el dia 30 de juliol de 1922, assistit per Fr. John O’Connor i Fr. Ignatius Rice.

Petita editorial de Londres on Gilbert va treballar uns quants mesos com a lector durant l’any 1895.

Situat a Pall Mall,104 (St James’s, London); Gilbert n’era soci i hi acudia sovint.

Procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar a l’Anglaterra de la segona meitat del segle XVIII, amb la industrialització de l’economia, el desplaçament de la població cap a les ciutats i el naixement d’una classe social, els obrers, que juntament amb la burgesia esdevindrien els nous actors socials; es transformacions econòmiques i socials derivades d’aquesta Revolució, juntament amb les transformacions polítiques i culturals aportades per la Revolució Francesa i la Il·lustració, s’alçarien com els pilars de la nova modernitat.

La Revolució Russa fou un procés polític liderat pel comunisme científic que culminarà el 1917 amb l’enderrocament del sistema tsarista i de l’Imperi Rus; per primer cop, el món contemporani contemplava com la classe obrera accedia al poder i substituïa el liberalisme com a sistema polític hegemònic del món contemporani, fet que va generar fortes reaccions polítiques i culturals en els entorns socials més tradicionals.

Noble gal·lesa, empresària i sufragista activa; va ser important en la història del sufragi femení al Regne Unit; l’any 1927 va mantenir un debat públic amb Chesterton sobre la dona ociosa; moderat per G. B. Shaw, al Kingsway Hall (Londres), va ser retransmès per la BBC.

Monjo benedictí anglès de la Douai Abbey; va ser director de la Douai School (1915-1952); amic personal de Gilbert, va ser determinant en la seva conversió.

Pedagog, periodista i escriptor, i traductor de les primeres obres de Chesterton al català (Herètics, 1928; Allò que no està bé, 1929); col·laborà amb La Nova Revista en el projecte de difusió de Chesterton i al diari El Matí, per al qual traduí un bon nombre l’articles i des del qual divulgà la doctrina social de Chesterton, coneguda amb el nom de “distributisme”; el 1936, com a homenatge pòstum a Chesterton, publicà serialitzada a la Revista de Catalunya la traducció de L’home que fou dijous.

Polímata britànic, filòsof, lògic, matemàtic, historiador, escriptor, crític social, activista polític i premi Nobel; es va considerar liberal, socialista i pacifista, tot i que també va suggerir que la seva naturalesa escèptica l'havia fet sentir que "mai havia estat cap d'aquestes coses, en cap sentit profund"; l’any 1935 va mantenir amb Chesterton un debat públic a la BBC sobre qui hauria d’educar els nostres fills?

Tingué lloc entre 1888 i 1902, entre l’Imperi britànic i dues de les repúbliques bòers independents de la República Sud-africana i l’Estat d’Orange; va ser un conflicte derivat de dos segles de desavinences entre les dues comunitats i motivat per la troballa de grans reserves d’or en el territori, fet que va provocar importants onades d’immigrants anglesos; els interessos econòmics i la inseguretat que van provocar aquestes onades immigratòries en la comunitat bòer van fer esclatar el conflicte bèl·lic entre un Imperi britànic àvid de nous ingressos i una comunitat bòer que veia perillar els seus costums i tradicions.

Escriptor i polític, membre fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, fou un dels coneixedors i divulgadors més destacats de l’obra de Chesterton a Catalunya, a través de les seves col·laboracions al diari El Matí o de les pàgines que li dedicà a Coneixences (1976) i als diversos volums del dietari Del passat quan era present; amb el pseudònim Ramón Setantí, publicà en 1941 l’estudi i selecció de textos Chesterton.

Dramaturg, crític, polemista i activista polític irlandès; la seva influència en el teatre, la cultura i la política occidentals es va estendre des de la dècada de 1880 fins a la seva mort i més enllà; la confrontació de les seves idees, mostrada en la celebració de molts debats públics, no estava renyida amb l’amistat; l’any 1909 Chesterton va publicar el llibre George Bernard Shaw.

Situat a Kensington (London); domicili d’Edward i Marie Louise Chesterton; hi van néixer Gilbert i Cecil.

Cementiri de Beaconsfield (Buckinghamshire); hi estan enterrats a la mateixa tomba Gilbert (1936), Frances (1938) i Dorothy Collins (1988).

El maig de 1935, de camí a Florència (Itàlia), Gilbert i Fances van fer una estada per descansar en aquesta vila costera mediterrània, a 40 quilòmetres al sud de Barcelona; s’allotjaren a l’Hotel Subur, al Passeig de la Ribera, on hi ha un monòlit que hi fa referència.

Escola superior vinculada a l’University College de Londres; Gilbert hi va cursar estudis d’art durant els anys 1893-1895.

Antic setmanari liberal; adquirit l’any 1899 per un grup de joves, entre d’altres Bentley, Oldershaw, Belloc i Eccles; J. L. Hammond n’era el director; tot i que Chesterton ja hi havia publicat alguns poemes, amb la nova orientació comença a escriure-hi crítica literària i aviat es converteix en l’estrella de la revista.

Església anglicana situada al carrer Aubrey Walk (Campden Hill, Kensington, Londres); l’1 de juliol de 1874 hi van batejar Gilbert.

Parc situat a Westminster (London) on Gilbert, l’estiu de 1898, es va declarar a Frances.

Escola privada d’art; situada a St John’s Wood, districte al nord de Londres; Gilbert hi va cursar estudis durant alguns mesos durant l’any 1893.

Església anglicana situada a Kensington (Londres); el 28 de juny de 1901 Gilbert i Frances s’hi van casar; va celebrar la cerimònia l’amic Conrad Noel.

Escola situada a Hammersmith (Londres) on Gilbert va cursar els estudis de secundària durant el període 1887-1893.

Primera església catòlica a Beaconsfield; es va construir gràcies a les aportacions econòmiques de Gilbert i Frances.

Novel·lista, poeta i escriptor de viatges escocès; va influir molt sobre Chesterton, especialment en el període 1893-1895; l’any 1927 va publicar l’estudi biogràfic Robert Louis Stevenson.

Va ser un moviment reformista internacional que van dur a terme les sufragistes que reclamaven el dret a votar; nascut a finals del segle XIX, i molt arrelat als EEUU i a Anglaterra, va plantar la llavor del futur moviment feminista contemporani; més enllà del reclam del vot per a la dona, el moviment sufragista va ser fruit de la lluita tenaç que les dones van sostenir per reclamar més drets, més participació i més protagonisme en la nova Era Industrial que ara s’iniciava.

Editorial en la qual Chesterton va treballar durant el període 1895-1901.

Cementiri britànic de Terlincthun situat als afores del nord de Boulogne-sur-Mer, ciutat costanera del nord de França al departament de Pas de Calais; hi estan enterrats els soldats britànics caiguts durant la Primera Guerra Mundial, entre ells Cecil Chesterton.

Segon domicili de Gilbert i Frances a Beaconsfield (Buckinghamshire); situat a Grove Road, 1; hi van viure des de l’any 1922; Gilbert hi mor el 14 de juny de 1936.

Joguina del seu pare Edward, que el va influir molt en la infantesa i més enllà; Gilbert es va interessar tota la vida pel teatre de joguet.

El 7 de gener de 1914 es va celebrar el Trial of John Jasper for the murder of Edwin Drood al King’s Hall (King Street, Covent Garden, Londres); simulacre de judici sobre el personatge literari de Charles Dickens; Chesterton feia de jutge; és un exemple dels anomenats “judicis burlescos” (mock trials).

Situada a Gower Street (Bloomsbury, Londres); universitat en la qual Gilbert es va matricular en diverses assignatures durant els cursos 1893-1895.

L’any 1933 Chesterton es va presentar a les eleccions a rector d’aquesta universitat escocesa; no en va sortir escollit.

Enmig de l’extensa polèmica que mantenia amb Robert Blatchford a les pàgines del setmanari The Clarion, li van oferir concórrer a la càtedra de literatura anglesa d’aquesta universitat, amb possibilitats d’obtenir-la; a pesar de les expectatives de Frances, Gilbert ho va rebutjar.

L’any 1925 Chesterton va ser candidat a les eleccions a rector d’aquesta universitat irlandesa; Austen Chamberlain en fou el vencedor.

La vaga general va ser convocada pel Consell General del Congrés de Sindicats Britànics en defensa del manteniment del poder adquisitiu dels treballadors i per reclamar condicions laborals dignes; es va iniciar el 4 de maig i va durar nou dies, fins al 13 de maig; tot i no aconseguir els objectius reclamats, l’abast de la vaga i la seva repercussió mediàtica van convertir la mobilització en paradigma d’uns nous temps en què la correlació de forces es dirimiria des de noves fórmules i òptiques polítiques; va ser una manifestació fefaent de la necessitat de democratitzar totes les esferes socials del país.

Aquesta vall situada a Oxfordshire va inspirar el poema èpic de Chesterton The Ballad of the White Horse (1911), sobre el rei Alfred el Gran.

Situat a Fleet Street, 47 (a la City); pub on es reunien sovint Gilbert, Cecil i Belloc.

L'agost de 1914, poc després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, David Lloyd George va nomenar l’escriptor i diputat liberal Charles Masterman per a organizar l’oficina de propaganda del govern (War Propaganda Bureau); el 2 de setembre de 1914 Masterman va convidar vint-i-cinc autors britànics importants a Wellington House, la seu de l’oficina, per a discutir estratègies per promoure els interessos de Gran Bretanya durant la guerra; entre els assistents, a més de G. K. Chesterton, hi havia Arthur Conan Doyle, Arnold Bennett, William Archer, John Galsworthy, Thomas Hardy, Rudyard Kipling i H. G. Wells.

Escriptora i oradora; descendent d’una de les distingides famílies catòliques britàniques; cofundadora de l’editorial Sheed and Ward; amiga personal de Gilbert,  va publicar, a petició de Frances, la biografia autoritzada més venuda, Gilbert Keith Chesterton (1943); també va publicar Return to Chesterton (1952).

Situat a Kensington (London), va ser el segon domicili d’Edward i Marie Louise Chesterton; hi va viure Gilbert fins que es va casar, l’any 1901.

Torre d’aigües, per a l’abastament d’aigua, situada enfront de St George’s Church a Campden Hill (Kensington, Londres); construcció rellevant en l’acció de la primera novel·la de Chesterton, The Napoleon of Notting Hill (1904).

Escriptor anglès; prolífic en molts gèneres, va escriure novel·les, contes i obres de comentari social, història, sàtira, biografia i autobiografía; és recordat per les seves novel·les de ciència-ficció; amic de Chesterton; el contingut del seu llibre A Short History of the World (1922) va ser refutat per Chesterton a The Everlasting Man (1925), obra en la qual discuteix la visió de la civilització humana com un desenvolupament perfecte de la vida animal, i de Jesucrist, vist per Wells com una figura carismática.

Catedral catòlica situada a Victoria Street (Westminster, Londres); el 27 de juny de 1936 s’hi van celebrar els funerals de G. K. Chesterton; Ronald Knox hi va llegir un panegíric.

Hostal de Beaconsfield (Buckinghamshire); situat a l’encreuament principal de la vila on van arribar Gilbert i Frances, per primera vegada caminant des de Slough, el poble veí.

Poeta, assagista i periodista nord-americà; humanista; va formar part de la transició entre el transcendentalisme i el realisme, incorporant ambdues visions a la seva obra; va influir molt sobre Chesterton, especialment en el període 1893-1895.

Situat a Fleet Street, 145 (a la City); és un dels pubs més antics de Londres, que Chesterton freqüentava sovint per escriure, conversar, discutir, menjar i celebrar festes; altres clients destacats del pub van ser Alexander Pope, Samuel Johnson, Oliver Goldsmith, James Boswell, Charles Dickens, Thomas Carlyle, Thomas Macaulay, Alfred Tennyson i Mark Twain.