Glossari
El glossari comprèn els termes essencials vinculats a la persona, la vida i l’obra de Chesterton. Per raons d’espai ha de ser inevitablement incomplet. S’hi inclouen les persones més rellevants – familiars, amics, contemporanis i adversaris – , els indrets més significatius – carrers, barris, edificis, associacions literàries, culturals i religioses – i les activitats públiques més destacades – conferències, debats, meetings, congressos, campanyes electorals i viatges.
Hi ha 5 definicions en aquest glossari que comencen amb la lletra I.
I Don’t Know
Club privat creat per la família Blogg; situat al domicili dels Blogg, a Bath Road, 8, Bedford Park (Ealing, Londres); la tardor de 1896 Gilbert hi va conèixer Frances.
Ilkley Moor
Forma part de Rombalds Moor, el paratge entre Ilkley i Keighley, a West Yorkshire; caminant i conversant per aquest erm Chesterton i Fr. John O’Connor van iniciar la seva amistat.
Illustrated London News, The
Va aparèixer el maig de 1842 com la primera revista setmanal il·lustrada del món; en morir L. F. Austin, el col·laborador de la columna Our Note Book; l’editor Sir Bruce Ingram ofereix a Chesterton aquesta secció fixa setmanal; el 30 de setembre de 1905 Gilbert hi publica el seu primer article; hi va col·laborar d’una manera continuada fins al 20 de juny de 1936 (data del seu darrer article, publicat pòstumament).
Imperi britànic
L'Imperi britànic, format entre els segles XVI i XX, eren els territoris que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya, i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda; el seu auge màxim es va produir a principis del segle xx, quan gairebé abastava una població de 458 milions de persones i uns 33 milions de quilòmetres quadrats, cosa que significava aproximadament una quarta part de la població mundial i dues cinquenes parts de les terres emergides (Font: Viquipèdia); aquest immens poder polític i econòmic va derivar en una gran capacitat d’influència cultural, però també en conflictes diplomàtics, socials i bèl·lics; la idea imperial, molt viva i justificada des d’un raonament lligat al fet civilitzador, va entrar en crisi i en contradicció davant del procés d’industrialització i del lliure comerç promoguts des del liberalisme; la Primera Guerra Mundial fou el manifest sagnant de l’esfondrament dels imperis, tot i que l’Imperi britànic, per ser un dels guanyadors del conflicte, es mantindrà fins a mitjan segle XX.
Irlanda 1870-1921
Aquesta etapa de la història d’Irlanda es correspon amb el període del moviment autonomista i de la via cap a la independència del país respecte de l’Imperi britànic; la resistència dels sectors més conservadors britànics a perdre la colònia va derivar en un alçament dels irlandesos fins assolir la independència el 1921, tot i que un territori del nord va restar en mans britàniques; aquest conflicte va ocasionar un fort debat dins la societat anglesa, en ple procés d’assumpció de les contradiccions derivades de ser alhora Imperi i democràcia.