Glossari

Els Chesterton van fer dues estades a Catalunya, l’any 1926 i el 1935; la primera vegada es van allotjar a l’Hotel Majestic del Passeig de Gràcia; Gilbert va donar una conferència a la Sala de Consells de la Universitat de Barcelona amb el títol “Anglaterra vista des de l’exterior”; el PEN Club li va oferir un sopar de gala a l’Hotel Ritz.

Home de lletres anglès; dramaturg, poeta, novel·lista, traductor i assagista; escriptor de viatges i corresponsal de guerra; sent agnòstic, es va convertir al catolicisme el 1909; durant la Primera Guerra Mundial va servir a l’Intelligence Corps i a la Royal Air Force; amic personal de Gilbert, sembla que va inspirar el personatge literari Horne Fisher, protagonista de la novel·la The Man Who Knew Too Much: And Other Stories (1922).

el dia de Nadal de 1931, la BBC va convidar Chesterton per primera vegada a fer una emissió de quinze minuts sobre Charles Dickens i el Nadal, per als Estats Units; l’octubre de 1932 li van proposar una sèrie de programes radiofònics sobre llibres; el gener de 1933 va fer una sèrie de xerrades sobre arquitectura; va mantenir un debat públic a l’emissora amb Bertrand Russell sobre educació (1935); el mes de juny del mateix any 1935 va realitzar un programa sobre la llibertat; el darrer programa, titulat The Spice of Life, el van emetre el març de 1936

Localitat situada a Buckinghamshire; Gilbert i Frances s’hi van traslladar a viure definitivament des de Londres l’any 1909.

Assagista, parodista i caricaturista anglès. A la dècada de 1890 era conegut com a dandy i humorista; amic de Chesterton des de 1902, va dibuixar diverses caricatures de Gilbert i Belloc.

Escriptor i historiador britànic-francès; un dels escriptors més prolífics d'Anglaterra a principis del segle XX; també va ser orador, poeta, mariner, satíric, escriptor de cartes, soldat i activista polític; la seva fe catòlica va tenir un fort impacte en les obres de Chesterton, de qui fou amic personal des de 1901. Bernard Shaw, per referir-se a la seva amistat, complicitat i afinitat de pensament els va anomenar Chesterbelloc; Gilbert va il·lustrar algunes novel·les seves.

Popular novel·lista i humorista anglès; va inventar el clerihew, una forma irregular de versos humorístics sobre temes biogràfics; amic de Gilbert des St Paul’s School; Chesterton va il·lustrar el seu llibre Biography for Beginners (1905).

Activista, periodista i autor socialista anglès; es va destacar com un important ateu, nacionalista i opositor a l’eugenèsia; va mantenir un llarga controvèrsia amb Chesterton a les pàgines de The Clarion (1903-1904).

Esposa de George William Blogg (1842-1883); mare de Frances (1869-1938), Knollys (1871-1908), Ethel (1872-1953) i Gertrude (1875-1899); de soltera, Blanche Keymer.

Revista mensual de crítica artística i literària, del grup editorial Hodder & Stougthon; el 1899, a l’University College de Londres, Gilbert fa amistat amb Ernest Hodder Williams, de la família propietària de l’editorial; a través d’ell comença a col·laborar-hi regularment amb crítiques d’art.

Situat a Fulham Road (Kensington, Londres); cementiri on estan enterrats Beatrice (27-juliol-1878), Edward (18-maig-1922) i Marie Louise (27-febrer-1933).

Eclesiàstic, capellà reial i escriptor irlandès; el 1880 es va separar de la Church of England —per l’adhesió a l’unitarisme—, en no acceptar els seus principals dogmes, i va oficiar com a predicador independent durant uns anys a la Bedford Chapel (Bloomsbury); Gilbert i Cecil hi acudien amb els seus pares a escoltar les famoses prèdiques de Brooke; el seu pensament crític va influir els dos germans perquè s’allunyessin de l’unitarisme.

Personatge literari creat per Chesterton; es va inspirar en el seu amic Fr. John O’Connor; aquest capellà detectiu és el personatge més cèlebre de l’obra literària; es van publicar els volums següents: The Innocence of Father Brown (1911), The Wisdom of Father Brown (1914), The Incredulity of Father Brown (1926), The Secret of Father Brown (1927), The Scandal of Father Brown (1935), "The Donnington Affair" (amb Max Pemberton, 1914) i "The Mask of Midas" (1936); basades en els relats, se n’han fet diverses pel·lícules i sèries de televisió.